El terme podcàsting deriva de les expressions anglosaxones 'Play-On-Demand' (POD), que vol dir "reprodueix en demanda"; i "broadcasting". És similar al programari de vídeo i dispositius que permeten mirar el que vols quan vulgues enregistrant i emmagatzemant el vídeo.
El podcàsting generalment s'utilitza amb arxius d'àudio, encara que aquesta tecnologia es pot utilitzar per a qualsevol classe d'arxiu, incloent actualitzacions de programari, imatges i vídeos.
Aquest permet l'enregistrament de ràdio per Internet o programes d'àudio similars. Aquests enregistraments es poden descarregar a un reproductor portàtil (com per exemple un iPod) per a poder escoltar-lo a qualsevol lloc o directament des de l'ordinador.
A vegades, aquesta tecnologia s'utilitza conjuntament amb la tecnologia RSS que permet la subscripció a diferents continguts per estar informat del nous en tot moment i els descarrega automàticament.
El podcasting s'ha mostrat com un recurs de gran utilitat en el món educatiu, en especial tant per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües, com per a practicar les destreses comunicatives orals tant pel que fa a l'expressió com a la comprensió en un entorn real, atractiu i motivador per a l'aprenent.
Així mateix el podcasting se'ns mostra com un recurs en altres àrees del coneixement com són les ciències, doncs posa en contacte a l'aprenent amb fonts d'informació autèntiques i utilitzables en qualsevol entorn i moment.
Continguts i característiques
Un podcast s'assembla a una subscripció a un blog parlat en la qual rebem els programes a través d'Internet. El seu contingut és tan divers com la ràdio tradicional incloent notícies, documentals, música, debats, entrevistes, etc. Molta gent preferix usar un guió i altres parlen improvisadament. Alguns semblen un programa de ràdio, intercalant música, mentres que altres fan podcasts més curtament i exclusivament amb veu, igual que amb els videoblogs. Els podcast ha de complir 3 requisits:
1) Àudio i vídeo: els continguts han d'adoptar les formes d'un programa de ràdio o TV i varia la qualitat de l'extensíon depenent de cada cas.
2) La possibilitat de descarregar eixe contingut.
3) La possibilitat de subcribirse a eixe contingut i automatitzar la seua descàrrega. Quan denominem podcast fem referència a 'un programa perquè generalment estos continguts són actualitzats pel seu autor.
Com s'escolten?
Els podcasts es poden escoltar o veure des de la pàgina web en què han sigut col·locats. Sistemes de publicació de blogs permeten realitzar podcasting amb l'ús de ferramentes gratuïtes (plug- ins). També es poden descarregar els arxius de so i vídeo. A partir d'ací, és personal. Es poden usar programes especials que lligen arxius d'índex, descarreguen la música automàticament i la transferixen a un reproductor MP3. També es pot optar per escoltar-ho en l'ordinador o copiar-ho en CD a partir dels arxius MP3 o qualsevol altre, segons el format original. Altres programes que permeten escoltar-los són Doppler, disponible només en anglés i amb una interfície molt senzilla, i Ipodder, ara cridat Juice, disponible en espanyol. També l'aplicació iTunes ofereix un ampli servei de podcasting, normalment centrat en la descàrrega de música.
On s'emmagatzemen?
Els podcasts es poden emmagatzemar en qualsevol servidor a qui tinga accés el seu manufacturador; no obstant això, molta gent té problemes per a allotjar estos arxius tan grans i que saturen tant l'amplada de banda. Afortunadament hi ha opcions d'allotjament especialitzades en podcasting com a Internet Archive. També s'estan començant a usar tecnologies de distribució d'arxius per mitjà de xarxes, però no són tan populars. La major part dels programes especialitzats permeten abaixar-ho de forma automàtica, ja siga d'una web o de la xarxa especialitzada BitTorrent.
Des d'ací pensem que aquest tipus de intercanvi d'informació és molt interessant i que no estaria mal que ara vosaltres s'internaren en aquestos llocs Web.
Adrián Mayo Juanatey
